Sostenibilitat i permacultura, restauració forestal i horts comunitaris

Probablement, aquests conceptes no són nous per a molta gent, però potser no tothom sap completament el que signifiquen o l’importants que són. Hem de parlar més a fons sobre la transcendència d’aquestes pràctiques per a generar una consciència global per a arribar a crear una societat responsable amb el mitjà que ens envolta.

És cert que, amb el pas del temps i l’avanç del primer món, aquells que més amenaçàvem la sostenibilitat del planeta hem acabat cobrant una mica de consciència global, però encara estem molt lluny de conviure de manera respectuosa amb la naturalesa.

Com ja hem comentat, és molt probable que els lectors d’aquesta pàgina ja estiguin familiaritzats amb les paraules que li donen títol, però potser, si coneixem més sobre el seu impacte ambiental, les acabem posant en pràctica més persones i més a consciència.

Quina relació existeix entre sostenibilitat i permacultura?

L’objectiu de la permacultura és minimitzar el nostre impacte ambiental el màxim possible, de manera que economitzem l’ús dels recursos i aconseguim un equilibri amb el planeta Terra i la seva naturalesa. Partint d’aquesta base, la relació entre tots dos conceptes és clara.

Una vida sostenible implica que la societat sigui conscient de la necessitat d’un canvi en el nostre estil de vida per a reduir el nostre impacte individual sobre el planeta i l’ús dels seus recursos. Molt d’acord, els tres principis de la permacultura són la cura de la terra, el de les persones i la reinversió dels excedents.

És probable que, per a molts, el terme permacultura fos el més desconegut de tots els que presentarem. Per això mateix, afegirem un vídeo d’un canal anomenat permaRed que ens parla sobre l’origen d’aquest moviment, així com les seves ètiques o les seves àrees d’acció.

Una pràctica dissenyada per a ser sostenible

Podríem definir la permacultura com l’estudi del disseny de sistemes sostenibles que proveeixen les seves necessitats alhora que satisfan les dels quals els supervisen. Això es pot aplicar tant a nivell agrícola, com a polític, econòmic o social. Durant aquest procés, tractem d’imitar als ecosistemes naturals en la manera de gestionar els materials que usem i els residus que produïm. Si ho pensem bé, simplement es tracta d’aplicar un disseny funcional i el bon judici.

Aquest model de vida tracta d’observar les connexions ecològiques com si fossin circuits d’energia tancats. La base de la permacultura és el fil conductor que enllaça relacions i connexions de treball amb la naturalesa. D’aquesta manera som capaces d’aplicar sistemes intensius i ben dissenyats a petita escala, perquè funcionin d’igual forma laboralment i que facin ús de recursos biològics en comptes de combustibles fòssils.

Podem fer ús de l’energia per a crear sistemes d’aquest tipus, però és necessari que mentre visquin aquests sistemes, han d’emmagatzemar i conservar més energia de la que es necessita per a crear-los. Pot sonar una cosa confusa, però significa que el producte que una espècie desfeta, es converteix en el consum d’una altra.

Els principis de disseny de la permacultura

Aquest tipus d’estudis poden ser significativament útils de cara a l’educació, ja que proposa un mètode de desenvolupament d’estratègies per a dur a terme la sostenibilitat. Alguna cosa que distancia la permacultura d’altres mètodes de jardineria, per exemple, és que no simplement se centra en tècniques pràctiques, sinó que inclou maneres de pensar i d’adaptació a l’ecologia.

Dins de la permacultura podem distingir dotze principis de disseny que es poden implementar en el nostre dia a dia, en el nostre àmbit laboral i en la filosofia de vida que seguim. Això es tradueix en una vida més completa, feliç i sana, amb un treball eficaç dins d’un món més sostenible. Aquests són els dotze principis:

• Observar i interactuar.
• Captar i emmagatzemar energia.
• Obtenir un rendiment.
• Aplicar l’autoregulació i acceptar la retroalimentació.
• Utilitzar i valorar els recursos i serveis renovables.
• No produir residus.
• Dissenyar des dels patrons fins als detalls.
• Integrar en lloc de segregar.
• Utilitzar solucions petites i lentes.
• Utilitzar i valorar la diversitat.
• Utilitzar les vores i valorar el marginal.
• Utilitzar i respondre creativament al canvi.

La restauració forestal i els seus beneficis

El més habitual és que la gent confongui aquest terme amb la reforestació o simplement pensi que són el mateix. És cert que són dos conceptes relacionats i tots dos busquen la recuperació mediambiental, però sempre és millor entendre en què es diferencien.

El principal és que la reforestació, que tothom secunda i aplaudeix com si fos un procés en si mateix, simplement és una fase de la restauració forestal. Sense projectes de restauració, difícilment podríem reestructurar l’ecosistema i a través d’ells les comunitats també es beneficien alhora que cuiden el medi ambient.

El principal objectiu de la restauració forestal revertir la degradació o pèrdua total dels ecosistemes naturals. Això es duu a terme mitjançant intervencions humanes intencionades. En general, les extensions que es tracten de restaurar estan en una situació crítica que normalment ha propiciat l’ésser humà. Són conseqüències de la desforestació, els incendis, la gestió realitzada sense un control adequat o l’abandó, principalment.

Els tipus de restauració forestal

Restaurar una zona en estat crític és una difícil tasca i requereix molt coneixement de l’ecosistema i paciència, ja que és un procés llarg. És necessari realitzar un estudi, perquè es tracta de respectar la biodiversitat i potenciar la sostenibilitat del lloc.

Dins d’aquesta anàlisi és imprescindible conèixer l’estat de la degradació, a més dels elements que la van causar, totes les espècies de fauna i flora que habitaven aquell sistema i tenir en compte les activitats econòmiques que es desenvolupen als voltants.

Una vegada s’ha dut a terme aquest estudi, cal seleccionar la tècnica més adequada per a la seva restauració. En una mateixa àrea poden intervenir diverses tècniques, per això és important conèixer bé el context. Aquestes són les tres més empleades:

• reforestació

El més bàsic és utilitzar les espècies autòctones i exòtiques de la zona. A més d’això, també es pot valorar si aquesta regió admetrà una plantació mixta, amb diferents espècies autòctones o si, per contra, serà millor utilitzar un sol tipus d’espècie. Es pot destacar de la reforestació la seva eficàcia i la velocitat del creixement respecte d’altres tècniques utilitzades, com pot ser la plantació de llavors. En general, se sol optar per espècies que es desenvolupin ràpidament perquè la qualitat de vida de l’entorn es vegi beneficiada.

• Regeneració Natural

Aquest tipus de pràctica se sol dur a terme en àrees de preservació permanent i estan a càrrec del Consell Nacional del Medi Ambient. Senzillament es tracta d’abandonar la zona que es vol restaurar perquè es vagi regenerant de manera natural.

Com és lògic, és necessari realitzar un seguiment, però sense intervenir activament. L’objectiu d’aquesta tècnica és protegir la regió perquè la vegetació es restableixi per si mateixa, per la qual cosa se sol realitzar en zones d’alt potencial de regeneració natural.

• Restauració forestal productiva

Els sistemes agroforestals tenen la particularitat que les espècies arbòries conviuen en equilibri amb espècies d’un altre tipus, com a cultius agrícoles o animals. Aquesta tècnica s’utilitza en àrees on existeix una discreta presència d’agricultors, que també es veuen beneficiats en col·laborar amb la pròpia naturalesa per a recuperar els espais degradats.

Això vol dir que es permet la interferència de l’ésser humà, ja sigui de manera directa o indirecta per a ajudar a la recuperació de la zona. És possible aplicar altres tècniques com la reforestació i se sol vigilar la qualitat del sòl o el desenvolupament de la fauna i de la flora.

Els horts comunitaris, una alternativa a l’abast de tots

Un hort comunitari pot ser urbà, suburbà o rural, pot conrear flors, hortalisses o productes comunitaris. També pot tractar-se d’una parcel·la comunitària o de moltes parcel·les individuals i pot estar situat en una escola, un hospital o un barri. En altres paraules, tots som capaces de formar part d’alguna manera en els horts comunitaris ja que són espais oberts gestionats per la comunitat.

Com en la resta dels conceptes que hem tractat anteriorment, també existeixen conceptes similars que solen donar lloc a confusió en la societat. En aquest cas són els parc o espais públics, on altres entitats decideixen en última instància la finalitat del lloc i s’ocupen de mantenir-lo. En els horts comunitaris, els residents d’una comunitat tenen la potestat de dissenyar, construir i mantenir els espais de la comunitat. A continuació, assenyalem algunes dels avantatges de tenir un hort comunitari:

• Combaten la inseguretat alimentària, tant en quantitat com en qualitat.
• Aprofiten els recursos de les ciutats, pobles i comtats per a fer front als problemes urbans.
• Lluiten contra el canvi climàtic reduint la distància que recorren els aliments i minimitzant la petjada de carboni.
• Impulsen l’economia local.
• Milloren la salut de la comunitat mitjançant una millor nutrició i una major activitat física i generen un ambient social. Aquest punt beneficia especialment a persones de la tercera edat.

Com s’organitzen

El primer que es necessita, lògicament, és una comunitat de gent interessada en la jardineria. És cert que es necessiten coneixements tècnics tant a l’hora conrear plantes com de construir tanques, rafals i tot tipus d’infraestructures necessàries, per la qual cosa és possible que hi hagi persones que no estiguin interessades en la jardineria, però pertanyin a la comunitat.

De totes maneres, avui dia tenim els mitjans suficients com per a aprendre pels nostres propis mitjans, encara que sigui a base de vídeos de YouTube. Parlant de xarxes socials, també és molt comuna buscar interessats en els horts a través d’elles, com pot ser aquesta xarxa d’horts comunitaris de Barcelona. Cal reunir-se amb gent compromesa, ja que les persones interessades ocuparan de l’hort a llarg termini.

També cal saber dissenyar un jardí, la seva finalitat i la gestió d’aquest. Un hort comunitari requereix alguna cosa més que la producció d’hortalisses i la gestió del sòl. En iniciar el procés de planificació de l’hort, és necessari parlar dels objectius i preveure suficient suport financer o voluntari per a aconseguir-los.

Estructura dels horts comunitaris

Un altre factor a tenir en compte és la distinció entre els tipus d’horts. Alguns s’organitzen més com a parcel·les individuals i altres com a espais comunitaris. Les parcel·les individuals són zones que els hortolans lloguen per a fer el que vulguin, la majoria d’hortolans opta per conrear aliments per al consum domèstic.

Molts horts tenen només una part de terrenys individuals i altres estan formats totalment a base de parcel·les. No obstant això, també hi ha horts dissenyats perquè una part de l’espai sigui cuidada per tota la comunitat. El grup treballa conjuntament per a mantenir la parcel·la comunal i comparteix els beneficis.

La importància d’una comunitat feliç i sostenible

Aquest tipus d’espai pot ser important per al desenvolupament d’un sentiment de comunitat dins i al voltant de l’hort. Està demostrat que aquest tipus d’iniciatives beneficia la qualitat de vida dels veïns o amics, però també millora la de les zones on es duen a terme.

En el cas de ciutats, existeixen recerques que asseguren que els horts urbans poden millorar la salut global de la ciutadania. Això es deu al fet que contribueixen a reduir l’impacte de les ciutats sobre el canvi climàtic i a millorar la qualitat de l’aire, en filtrar contaminants atmosfèrics.

A més, també s’han percebut canvis en els hàbits de consum de les persones que treballen en els horts urbans com el fet d’apostar per aliments de locals i ecològics o augmentar el consum de productes hortofructícoles en detriment de les proteïnes d’origen animal, amb clars efectes sobre el medi ambient.

Sense cap dubte, els horts comunitaris són un benefici per a tots a l’abast de qualsevol, per la qual cosa no té desaprofitament donar-los una oportunitat. Si encara no els coneixies, segur que vives on vives tens accés a una comunitat en la qual encaixaràs perfectament.